"Verdeta havia nascut un matí de primavera quan els primers raigs de sol acabaven de fondre les filagarses de boira mandrosa que s’entestaven a enganxar-se a les capçades dels roures de la plana. Havia tret el nasset esporuguit de l’interior del borró i, a poc a poc, provava de lliurar-se de la capsa que l’havia protegit durant tant de temps. Però no va ser fins al cap d’un parell de dies que va gosar d’obrir els ulls, quan li va semblar que ja estava prou acostumada a aquella llum intensa que li escalfava la pell i li provocava un agradable pessigolleig a les parpelles. ""Dentetes no sabia dir la essa. Tenia dues dents més grans del compte i una mica massa separades i quan es posava de cara al vent per parlar, no hi havia manera que li sortís la essa, li sortia una ezza que era motiu de mofa per part de les germanetes que tenia al seu voltant:
–Dentetez, Dentetez –l’escarnien totes."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada